Scouting

Scouting, un gran desconegut

Tornem a obrir la secció d’entrenadors amb l’article, ‘Scouting, un gran desconegut’ que ens ha enviat en Rubén. En ell ens explica la seva experiència com responsable del scouting de l‘equip “Foment Deportiu Cassanenc”, que la temporada 2008-2009 va militar a categoria EBA.

Les feines d’entrenador, assistent d’entrenador o delegat són les més conegudes dins el món del bàsquet. Però la feina d’scouter és la gran desconeguda. En aquest breu article el meu propòsit és donar a conèixer un dels aspectes més importants del joc a nivell professional i semi-professional. L’objectiu de l’scouting és acumular el màxim d’informació de l’equip rival amb la finalitat d’elaborar la tàctica més adient per guanyar. Tots els equips professionals i semi-professionals duen a terme aquesta tasca, considerada indispensable. El resultat d’aquesta compilació d’informació són dos documents, un escrit i un en suport audiovisual que contenen tot el necessari perquè els jugadors coneguin al rival amb el que s’enfrontaran.

El document audiovisual ha anat evolucionant al llarg de la temporada. Durant la primera volta constava de dos parts bàsiques: Atac i Defensa. L’apartat d’atac alhora es dividia en: Contraatac, Transició, Moviments del rival i finalment sistemes de fons i banda. Si l’ocasió ho requeria dins l’aparat Atac hi podia haver un apartat amb les jugades especials. La part defensiva incloïa el balanç defensiu, la defensa dels bloquejos, tan directes com indirectes(en una evolució posterior del muntatge, la defensa del bloc directe es subdividia en central, lateral i defensa de la situació “Banyes” o doble bloc a la frontal de la cistella). Ajudes defensives, defensa del pal baix, defensa zonal, pressió desprès de cistella i finalment, situacions especials defensives. Un muntatge d’aquesta mena durava 15 minuts i cada apartat constava de tres a cinc talls de vídeo. Aquest model el vam mantenir durant tota la primera volta, si bé és veritat que, en algun partit important, com quan vam jugar contra el Santfeliuenc(1) , vam introduir variacions tals com un estudi dels jugadors més importants(2) . Al començar les derrotes de la segona volta, vam provar tota mena de solucions per intentar frenar la sangria que ens estava condemnant a les posicions baixes de la taula. Una d’elles fou modificar el muntatge. A partir de llavors la duració no podia superar els 10 minuts, els talls es van reduir de 4 a 3 i vam incorporar un nou apartat, titulat “ Com vam jugar contra l’equip X “ dins el qual hi havia els apartats d’encerts i errors i que tenia entre 10 i 20 talls. Lamentablement això no va servir per remuntar la mala ratxa de resultats que ens va dur al descens.

Durant la primera volta, quinze dies abans d’enfrontar-nos a un rival, anava a gravar un partit seu, així teníem una primera aproximació del rival i també el material de vídeo necessari per elaborar el muntatge. Sovint es feia una primera reunió d’scouting el dimecres per visualitzar un quart del partit, per tal que els jugadors es fessin una idea de com seria el rival. Això m’ha permès conèixer bona part de la geografia de les comarques del barcelonès i alguna del tarragonès (3) . Aquesta part viatgera es completa amb els desplaçaments que vam fer amb l’equip tan llunyans com la Seu d’Urgell, Montsó i Saragossa. A la segona volta, no van caler tants desplaçaments sobretot perquè l’equip de Mataró ens passava per correu els seus partits (4) . Ara bé, per alguns partits vitals encara vaig haver de fer alguna expedició.

El programa utilitzat pel muntatge fou el Magix Video Deluxe una eina molt senzilla d’utilitzar però alhora molt útil i amb moltes possibilitats. Al principi em va costar una mica familiaritzar-me amb ell, degut a que tenia alguns problemes amb el suport del vídeo que al final vaig solucionar. Els primers muntatges contenien escenes repetides, talls que es tallaven, de mala qualitat, transicions massa llargues…tot un conjunt de petits detalls que el temps i l’experiència van ajudar a polir fins arribar el punt que un dels meus muntatges va ser prou bo com perquè el mític ex-jugador i en aquell temps entrenador del Monteducay Olivar Alberto Angulo el fes servir en una reunió amb el seu equip.

L’experiència a lliga EBA ha sigut enriquidora en molts sentits. La feina d’scouting m’ha permès entrar en contacte amb una dimensió del bàsquet que com a jugador mai hagués pogut tenir accés, el món semi-professional. Com que sóc un entrenador en formació, aquest ha sigut un any d’adquisició de molts coneixements i detalls basquetbolístics que jo ignorava, enriquint-me com a persona i com a entrenador. Gràcies a aquesta experiència he conegut jugadors famosos com Roger Esteller- que aquest any militava a les files del CB Olesa, enguany campió de la Lliga EBA grup C- ex-jugadors que ara son entrenadors com Alberto Angulo i entrenadors mítics com Miquel Nolis. En un altre ordre de coses també m’ha servit per conèixer les comarques de la geografia barcelonesa i viatjar a llocs tan dispars com La Seu d’Urgell, Monzón o Saragossa. Finalment m’ha servit per conèixer grans persones i jugadors dins el bàsquet gironí. En definitiva, l’experiència m’ha servit per créixer com a persona i com a entrenador i també per gaudir més encara del meu esport predilecte, el bàsquet.